Són treballs que executa el Bisbat de Tortosa per a evitar filtracions per pluges que puguen alterar les pintures i els elements arquitectònics del temple
La Diputació de Castelló ha subvencionat amb 37.050 euros la substitució de les teules de la cúpula de l'ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig, amb l'objectiu d'evitar l'entrada de l'aigua per pluges i afectació sobre les pintures i clivelles.
Són treballs que s'han accelerat arran dels problemes d'humitat detectats en el temple, que obliguen a procedir a la reparació d'elements estructurals que formen part dels revestiments interiors, capitells i motlures. Així ho ha anunciat la diputada provincial de Cultura i regidora de festes, educació i patrimoni de Càlig, Ruth Sanz, qui ha explicat que “calia actuar immediatament perquè les filtracions han produït alteracions i danys en algunes de les pintures del seu interior”.
A més de substituir la teixiria de la cúpula i zones adjacents, es realitzaran accions d'estabilització i cosit de les clivelles des de l'interior. A més, s'escometrà un repintat de les zones llises o uniformes, garantint l'adorn dels elements que conformen l'edifici.
Sanz ha visitat les obres al costat de l'alcaldessa de la localitat, Ernestina Borràs, i l'ecònom de la Diòcesi de Tortosa, Víctor Manuel Cardona, assenyalant que per a la Diputació "és d'obligat compliment conservar i preservar tant les pintures com els elements arquitectònics d'un lloc que ofereix un gran valor patrimonial i cultural a la província".
Sobre aquest tema, ha afirmat que “estem apostant per la revisió i el manteniment de castells, ermites i jaciments, llocs que permeten acostar-nos a la nostra història i difondre-la entre les generacions més joves’’.
L'ermita de la Mare de Deu del Socors és una construcció que data del segle XVIII, qualificada com a Bé de Rellevància Local amb la categoria de monument d'interés local. Aquest edifici, classificat dins del corrent neoclàssic, recull en el seua interior pilastres amb capitells d'estil corinti, diversos frescos de gran bellesa de Joaquín Oliet de 1826, l'enrajolat del sòl de 1906 i el grup escultòric de la Verge del Socors, de l'any 1939, obra de l'escultor de Barcelona Domingo Seguí, que presideix el retaule major del santuari.
