Més de mil persones han visitat ja en els seus primers dos dies d'obertura l'exposició d'art sacre recuperat La llum de la memòria que impulsa la Diputació de Castelló a Caudiel i Jérica.
11 d'agost de 2018. Més de mil persones han visitat ja en els seus primers dos dies d'obertura l'exposició d'art sacre recuperat La llum de la memòria que impulsa la Diputació de Castelló a Caudiel i Jérica. L'espectacular acollida de l'exposició que el Govern provincial impulsa com a actiu turístic als municipis no s'ha fet esperar i ja en les seues primeres jornades està superant totes les expectatives. Cal tindre en compte que aquesta mostra arreplega 53 obres restaurades en quatre seus també millorades als municipis. Un contingut excepcional que està rebent un permanent goteig de visitants des de la seua inauguració la nit de dijous passat.
El vicepresident primer i diputat de Cultura, Vicent Sales, ha assegurat que “des del Govern provincial posarem tots els recursos perquè l'exposició siga un èxit. Tant material divulgatiu en les oficines de turisme com en la pròpia web de la Diputació o amb la pàgina web específica de La llum de la memòria. Tots els canals possibles per a superar les 11.000 visites en les quatre seus. Perquè aqueix tràfic de visitants són oportunitats per als pobles i és sumar arguments a què cada dia la província i el seu interior siguen més valorats també com a destinació del turisme cultural”.
I és que cal tindre en compte que aquest recorregut per la història de la província que impulsa la Diputació a l'Alt Palància ja s'ha consolidat com un al·licient turístic important en les seues anteriors seus, tant en 2016 a Villahermosa com el passat any a Castellfort i Benassal.
Quatre seus per a una gran exposició
La llum de la memòria a Caudiel i Jérica s'ubica en un total de quatre seus, dues a cada municipi, en les què la Diputació ha efectuat treballs per a fer d'elles el “perfecte continent per a un contingut espectacular”.
1. ESGLÉSIA CONVENT CARMELITES DE CAUDIEL
El convent de Carmelites Descalces, igual que el veí convent dels Agustins, ara església parroquial, va ser fundat per Pedro Miralles, però va morir abans de veure realitzada la seua obra, sent els seus hereus els qui van dilatar per espai de més de quaranta anys la seua fundació, perquè aquesta es va executar el 21 de novembre de 1671.
El conjunt arquitectònic en estar completament murallat dóna un aspecte robust i monarcal, cridant poderosament l'atenció a les visites que arriben a Caudiel.
L'església està construïda en maçoneria i pedra angular; consta d'una sola nau amb capelles laterals no comunicades entre si, tota ella decorada a l'estil barroc, en les formes que va impulsar l'arquitecte Juan Bautista Pérez Castiel.
L'interior del convent en ser de clausura rares vegades pot visitar-se, excepte l'església i el cor situat davall junt amb el presbiteri i separat d'aquest per una reixa de grans dimensions; en ell pot apreciar-se la rica pavimentació de taulellet valencià del segle XVIII.
2. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN BAPTISTA. CAUDIEL
És un temple que correspon a l'antic convent dels Agustins, fundat el 1616, per Pere Miralles, igual que el veí de les carmelites descalces. Va ser col·legi dels agustins on s'allotjava el noviciat per a cursar els estudis de filosofia i art.
L'edifici conventual, després de la desamortització, va ser cedit al poble per a ajuntament, escola, hospital, etc., mentres que la resta de l'obra (església, capella i cambril) ha arribat als nostres dies pràcticament igual que en els seus anys fundacionals, erigint-se en parroquial, en 1866, després d'haver-se afonat la cúpula de l'antiga església parroquial situada en el solar que avui alberga la nova Casa de la Vila.
L'església és una àmplia nau en forma de creu llatina amb capelles claustrals comunicades entre si i cúpula de mitja taronja, tot açò d'un refinat estil barroc amb extraordinària decoració d'esgrafiats, connectat amb les maneres de Joan Baptista Pérez Castiel. La capella de la Mare de Déu, se situa en un dels braços del creuer i a ella s'entra per un gran arc amb bella decoració barroca d'estil més avançat que la de la nau i una cúpula circular amb elevat tambor. El retaule de l'altar és una obra excel·lent, decorat amb fullaraques, consoles, angelets, etc. i cobreix tot l'absis.
El cambril de la Mare de Déu destaca per la seua riquíssima decoració sobrecarregada igualment de querubins, fullaraques, cintes, terçanells, estants, etc.
Cal ressaltar el sòcol revestit de taulellet valencià, més set llenços que igual que els anteriors, són obres del pintor manxec Gaspar de la Huerta, resultant tot el conjunt el millor exponent del barroc a la província de Castelló i un dels millors del territori valencià.
La Diputació de Castelló ha fet un notable exercici de restauració en aquest punt, una de les joies del barroc de la província, deixant aquest lloc com un dels llocs més emblemàtics de l'exposició.
3.- ESGLÉSIA DEL SOCÓS DE JÉRICA
L'antic Convent d'Augustinians del Socós va ser fundat el 1570 per fra Rodrigo de Solís en la part d'extramurs de la població de Jérica, i les obres van haver de començar de seguida. Durant la guerra civil del 36 l'església conventual, que era del poc que quedava del convent en aquest moment, després de la desamortització i els diversos usos a què va ser destinat, va ser saquejada i destruïda, encara que no totalment.
Presenta planta rectangular, amb nau central de quatre crugies amb absis poligonal. Les capelles que se situen en el costat de l'epístola són de profunditat variable, i en l'última intervenció s'han incorporat les capelles del costat de l'evangeli. En la primera crugia havia d'existir un cor elevat, ja que encara es poden observar les arrancades dels suports, en forma de mènsula.
Les voltes estrelades sorgeixen de mènsules i es troben separades per arcs, a pesar que el deteriorament de l'edifici va provocar que en les dues primeres crugies de la nau el sistema de coberta es realitzara per mitjà de cintres metàl·liques i cobriment de teulada inclinada a dues aigües.
L'accés al temple es realitza pels peus, per una bella porta renaixentista del segle XVI.
Les obres: un catàleg de primer ordre
La tercera edició de La llum de la memòria compta amb un total de 53 obres distribuïdes en un complet recorregut per les quatre seus de l'exposició. Així, l'Església del Convent de Carmelites compta amb 15 obres, un total de 18 es poden disfrutar en la visita a l'Església Parroquial de Sant Joan Baptista amb una completa restauració de l'espectacular cambril de la Mare de Déu, 18 obres en l'Església del Socós de Jérica i dues en el Museu del municipi, una d'elles l'espectacular retaule de sant Jordi de 250x198 cm.
Per tipologies, les obres es corresponen amb 16 escultures, un tèxtil amb importants treballs de restauració, 3 retaules, 10 peces d'orfebreria i un llibre.
Nota: tota la informació de l'exposició pot consultar-se en la web www.llumdelamemoria.dipcas.es
