La Diputació de Castelló ret homenatge pòstum a la castellonenca Beatriz Guttmann amb l'exposició 'Guttmann de viatge' que inaugura avui i mantindrà fins al pròxim 10 de novembre en l'Espai Cultural Obert de les Aules, una mostra comissariada per MART.
17 d'octubre. La Diputació de Castelló ret homenatge pòstum a la castellonenca Beatriz Guttmann amb l'exposició 'Guttmann de viatge' que inaugura avui i mantindrà fins al pròxim 10 de novembre en l'Espai Cultural Obert de les Aules, una mostra comissariada per MART.
El vicepresident primer i diputat de Cultura, Vicent Sales, ha assegurat que “estem parlant del talent d'una dona de Castelló les obres de la qual estan presents en alguns dels millors museus d'art contemporani del món. És un orgull poder presentar aquesta exposició que és fidel al desig expressat per l'autora ja fa anys que volia expressar-se de forma espontània i amb color”.
Guttmann de viatge arreplega obres de gran format del seu recorregut pel món, quadros de la dècada dels noranta que traspuen lluminositat i gosadia. La seua presència és rotunda en cada una de les dues sales, no queda més que emprendre viatge a Puerto Rico, a Samarcanda i Bujara a Uzbekistan, i deixar-se arrossegar per la mediterraneïtat que impregna els paisatges. La proposta invita a planejar tant per llocs geogràfics com naturals i cromàtics, sendes que la pintora va recórrer en vida.
La inauguració d'aquesta vesprada comptarà amb un concert d'interacció sonora amb les obres de la Col·lecció Beatriz Guttmann. La peça creada per a la inauguració, i que serà interpretada en directe, va a càrrec del Col.lectiu Penja’m integrat per Heidi Erbrich (violí), Eva Domingo (percussió i veu) i Noelia Arcos (dansa).
Sobre Beatriz Guttmann
Beatriz Guttmann (Castelló 1936-2014) es trasllada a Viena junt amb sa mare amb motiu de l'esclat de la Guerra Civil. Després d'un període també en Rotterdam, i després de finalitzar la guerra, torna a Espanya. Va iniciar estudis en filosofia i lletres a Barcelona i va acabar cursant belles arts a València, encara que va començar a pintar de forma autodidacta paisatges de tècnica impressionista. La seua obra s'emmarca dins de l'abstracció en què suggereix presències figuratives sobre fons vaporosos.
La seua història està lligada a la del Museu d'Art Contemporani de Vilafamés, del què va ser durant molts anys conservadora i membre molt actiu. El llibre que va publicar en el 1995, a partir de la seua tesi sobre el MACVAC, continua sent una eina imprescindible per a donar a conéixer la història d'un Museu d'art insòlit.
Les seues obres estan presents en alguns dels millors museus d'art contemporani: The Hispanic Society of Amèrica a Nova York, Museu d'Art Modern de Buenos Aires, Museu d'Art Modern de Barcelona, Museu de Belles Arts de València, IVAM, Museu de Belles Arts de Castelló, Museu d'Art Contemporani d'Elx, entre altres.
