La Diputación de Castellón reconoce los mejores proyectos para la rehabilitación del ermitorio de Sant Joan de Penyagolosa como parte de su compromiso con recuperar este conjunto arquitectónico como gran icono patrimonial de la provincia
16 d'abril de 2019. La Diputació de Castelló reconeix els millors projectes per a la rehabilitació de l'ermitori de Sant Joan de Penyagolosa com a part del seu compromís de recuperar aquest conjunt arquitectònic com a gran icona patrimonial de la província. Així, el president de la Diputació, Javier Moliner, ha fet entrega de premis d'entorn de 5.000 euros cada un als tres guanyadors del concurs d'idees autors dels projectes titulats ‘Camins ratllant el cel’, ‘Cruce de caminos’ i ‘Al final del camí’, un concurs que va superar totes les seues expectatives en aconseguir la participació d'un total de 13 equips arquitectònics amb propostes de primer nivell i que poden consultar-se online en la web concurssantjoan.dipcas.es.
Després d'agrair a tots els participants la seua implicació, el president ha destacat que “volem conservar i preservar un dels llocs que més unanimitat afectiva genera al nostre territori. És difícil trobar elements tan vertebradors com és Penyagolosa per a la província de Castelló. I ho és perquè des d'una gran part del territori, Penyagolosa acaba sent el far de la gent de la muntanya que acaba generant l'arrelament de proximitat de qui sap que camina en territori conegut. Té als seus peus el santuari que dóna sentit als camins que, nascuts des de la fe, han discorregut al llarg dels segles buscant aqueix perfil màgic. Pelegrinatges que durant la història han anat prenent tints de tot color, moguts per la fe,el comerç, o l'esport”.
En aqueix sentit, Moliner ha explicat que “aquest punt de referència necessitava a crits una rehabilitació, no tenia sentit treballar a crear un potencial de captació de turisme, d'estima i afecte entorn de Penyagolosa tenint aqueix espai en l'estat que estava. Sent molt conscients que requeria una actuació conjunta de tots va ser l'impuls que ens va animar al Bisbat i a la Diputació a caminar junts per intentar trobar una solució que permetera que, sense perdre la seua essència, Sant Joan estiguera a l'altura de l'afecte que la gent li té”.
Cal assenyalar que l'objectiu de la Diputació amb aquesta rehabilitació és el de recuperar l'estat d'un patrimoni cultural i històric de gran valor com és Sant Joan, però a més també impulsar la seua dinamització com a gran centre d'acollida de visitants i pelegrins de Camins de Penyagolosa.
Un procés participatiu obert a la societat de Castelló
Amb totes les propostes de projectes de rehabilitació sobre la taula, la Diputació de Castelló conclou la primera fase d'aquest procés participatiu obert a la societat de la província de Castelló. Seran els propis castellonencs els qui ja poden consultar i comentar en la web concurssantjoan.dipcas.es aquests projectes, a més de conéixer tota la informació d'aquesta actuació del Govern provincial.
“Aquest projecte no podia tindre un punt d'arrancada convencional, no era un projecte per a licitar administrativament en un butlletí, sinó que mereixia que tot el món poguera opinar, suggerir i participar en ell, que fóra polifònic i beguera de totes les fonts, i crec que aqueixa realitat l'hem aconseguit amb aquest concurs. Gràcies a tots els participants, perquè amb pressa de temps han presentat un catàleg de propostes de gran qualitat”, ha indicat.
Convertir-lo en emblema turístic
Amb la seua actuació, el Govern provincial, rehabilitarà un dels espais patrimonials més emblemàtics de la província de Castelló, alhora que l'eregirá com a emblema turístic de primer ordre.
D'aquesta manera, la restauració i dinamització del conjunt arquitectònic del santuari per part del Govern provincial revertirà en noves oportunitats turístiques per al territori, en consolidar-se com a centre de recepció de visitants de Camins de Penyagolosa i constituir-se a més com un centre lúdic i turístic en el què poder disfrutar del ric patrimoni natural i històric que envolta tan emblemàtic lloc.
Fer del patrimoni un motiu d'orgull i generador d'oportunitats
Aquesta important actuació per part de la Diputació de Castelló es contextualitza en el seu ambiciós projecte per preservar, revalorar i donar a conéixer al món el patrimoni material i immaterial dels 'Camins de Penyagolosa', dins de la seua aposta pel patrimoni com a motiu d'orgull i font d'oportunitats per al territori.
“Aquesta restauració de l'espai arquitectònic de Sant Joan de Penyagolosa se situa en l'eix central de la candidatura a Patrimoni Mundial de “Camins” per a continuar posant en valor els pelegrinatges que des de fa més de 600 anys tenen lloc des dels nostres pobles a Sant Joan”, ha incidit Moliner.
Nota: A continuació detallem aspectes destacats pel jurat del concurs d'idees de la Diputació, i els noms dels professionals integrants de cada un dels equips guanyadors.
PROJECTE ‘CAMINS RATLLANT EL CEL’
Persones redactores de la proposta: Sara Traver Traver (arquitecta), Eric Dealbert Bellés (arquitecte tècnic), Anna Pérez Vila (arquitecta) i Sergio Estruch González (arquitecte).
El jurat valora la claredat conceptural de l'organització d'espais proposada, l'adequada distribució i agrupació dels usos, la sensibilitat que mostra del conjunt ordenant-lo estratègicament sobre un redescobert eix longitudinal que connecta l'edificació i els seus ambients, i els relaciona amb l'entorn utilitzant els camins.
PROJECTE ‘CRUCE DE CAMINOS’
Persones redactores de la proposta: Camila Milet (arquitecta) i Fernando Vegas López-Manzanares (arquitecte).
El jurat valora el bon estudi de la zonificació dels usos, la relació entre ells i com a conseqüència, les interaccions socials que això comporta, el respecte per la volumetria i imatge del patrimoni edificat existent així com la figura de l'eix longitudinal també present per a definir els espais i les relacions entre les façanes actuals.
PROJECTE ‘AL FINAL DEL CAMÍ’
Persones redactores de la proposta: Adela García (arquitecta), Delaminet Engrunse (estudiant d'arquitectura), Carlos Martínez (dissenyador), Quim d'Espona (dissenyador), Flavio Celis (arquitecte), Fernando de la Casa (arquitecte) i Ernesto Ehevarría (arquitecte).
El jurat valora l'adequada selecció i distribució d'usos, coordinada amb la reutilització i posada en valor de les preexistències aquitectónicas, ordenant-les al llarg d'un eix longitudinal que es reforça en la proposta. Proposta paisatgística que posa en valor el lloc on s'ubica, ordenant l'entorn més innmediat, creant espais informatius i de gaudi de les visites.
