Les obres d'Adriana Guiteras i Lara Ordóñez exploren el potencial ficcional dels cossos
L'Espai Cultural Obert-ECO Les Aules de la Diputació de Castelló prepara la seua última exposició de l'actual any. Es tracta de ‘Cos i ficció’, d'Adriana Guiteras (Barcelona, 1986) i Lara Ordóñez (Castelló, 1995). La inauguració tindrà lloc el dijous 9 de novembre a les 19.00 hores en l'edifici de la plaça Les Aules de Castelló. Una activitat del Projecte ReViu Les Aules del departament de Cultura de la Diputació encapçalat per Alejandro Clausell que romandrà oberta fins al 6 de gener, en horari de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 21.00 hotes, de dilluns a dissabte, amb lliure accés.
‘Cos i ficció’ estableix un diàleg entre les obres d'Adriana Guiteras i Lara Ordóñez. La ficció es converteix en l'estratègia que qüestiona la distància entre el real i el (im)possible. Tracten el potencial ficcional dels cossos, des de l'allunyament de la visió androcèntrica. Eixe és l'eix temàtic d'aquesta exposició que comparteix materialitats i processos entre totes dues creadores.
Ariadna Guiteras presenta la instal·lació tèxtil 999999999999, així com una sèrie de collages. L'artista explora, d'una banda, el cos en relació a la gestació i maternitat des d'una visió queer i, per una altra, la construcció de la idea de cos des de la medicina occidental. Advoca per una fragmentació: un collage de formes i contingut, que qüestionen la concepció uniforme i preestablida del cos per a aconseguir altres possibilitats. D'altra banda, l'esculto-criatura 999999999999 empra un enxaix d'elements sostinguts per nusos i fil. Les benes trenades d'aquest cos frankensteiniano remeten a allò reparador o terapèutic, visibilitzant la sensació d'estranyesa respecte al cos uniforme en favor d'un cos compost, conglomerat.
Teixit Col·lectiu I de Lara Ordóñez es teixirà a mesura que avance l'exposició, tant per l'artista com pels assistents, en un acte de manipulació intencionada. L'acte de teixir implica tocar els fils i les fibres amb les mans i dits, entrellaçant espais aparentment desconnectats amb el moviment del cos. Aquesta labor realitzada a diverses mans genera un espai d'intercanvi d'experiències on els testimonis tèxtils interactuen per a generar nous discursos, entesos des de la col·lectivitat. D'altra banda, Self Head Hug, Self Hug I i Self Hug II conformen un conjunt de braços que s'envolten i s'arrepleguen sobre si mateixos, remetent a l'acte d'abraçar com a codi de llenguatge corporal a través del qual ens reconeixem.
Entre les peces presentades existeix un diàleg que reflexiona sobre les possibilitats de reptar els límits del ja preestablit i eixampla els espais de definició d'aquests, ja siga a través de la subversió d'un material o del cos com a entitat construïda socialment.
